Amb una alçada de 2.497 m, no sempre la muntanya del Pedraforca ha tingut la mateixa forma... La gent que vivia pels vorals van sentir una nit extranys sorolls provinents de la muntanya. Els crits i el soroll de rocs no van parar fins passada la nit. Els veïns, en despertar, van veure sorpresos com al capdamunt de la muntanya havia sorgit del no res un castell dominat pels sarraïns. La gent va creure que era obra del dimoni i que com a tal seria una font de problemes i neguits. Així va ser i, des del castell, els sarraïns van començar a atacar els cristians que habitaven al peus de la muntanya. Només Déu podia vèncer aquella obra del diable, tots començaren a pregar i pregar per tal que el cel els ajudés. La nit que donava per acabadat aquell any, la de Sant Silvestre, el cel es va trencar... Llamps, trons i pluja no van deixar dormir els veïns que l'endemà al matí, astorats, van veure com el castell havia desaparegut i al seu lloc un gran forat deixava la roca amb forma de forca. I d'aquí el nom de la muntanya. Diuen que des de llavors, la nit de Sant Silvestre es tornen a sentir crits i sorolls. Els atribueixen a les bruixes que enfilades damunt la seva escombra fan una festa en honor al seu amo, el diable, i en record al castell que temps enrera encapçalava la muntanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario