NOVEDADES Y LIBROS RECOMENDADOS

¡VEN

A

NUESTRA BIBLIOTECA

Y

HAZLA

TUYA!

ENCONTRARÁS

TODOS

ESTOS

LIBROS

Y

MUCHOS

MÁS

¡TE ESPERAMOS!

"Blau de Prússia", d'Albert Villaró. Novel-la guardonada amb el Premi Carlemany 2006.

"Hi ha un crim transfronterer. Hi ha un indendi. Hi ha un policia trist, de dol i que té una vocació escassa. Hi ha un país petit i antic, amb històries velles que tornen a sorgir avui perquè

en el seu moment qudaren mal resoltes. Es tracta d'una novel-la magnètica, efervescent i apassionada sobre l'Andorra contemporània."

"Els arbres passaven ran de finestra", d'Enric Larreula. Novel-la guardonada amb el Premi Gran Angular 1994.

"Novel-la que és un clam a favor del respecte envers les persones i els pobles diferents, sobretot cap a les persones més necessitades i cap als pobles més perseguits"

"La nena dels nou dits", de Laia Fàbregas.

"Amb una aconseguida atmosfera entre realista i fantàstica, la intriga d’aquesta història transcorre a través d’un magnètic itinerari per la recerca del seu personatge principal, el seu quadern i els seus records. Alhora, inclou una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició a la democràcia".

Misteriosa, enigmàtica, màgica: EL PEDRAFORCA

Amb una alçada de 2.497 m, no sempre la muntanya del Pedraforca ha tingut la mateixa forma... La gent que vivia pels vorals van sentir una nit extranys sorolls provinents de la muntanya. Els crits i el soroll de rocs no van parar fins passada la nit. Els veïns, en despertar, van veure sorpresos com al capdamunt de la muntanya havia sorgit del no res un castell dominat pels sarraïns. La gent va creure que era obra del dimoni i que com a tal seria una font de problemes i neguits. Així va ser i, des del castell, els sarraïns van començar a atacar els cristians que habitaven al peus de la muntanya. Només Déu podia vèncer aquella obra del diable, tots començaren a pregar i pregar per tal que el cel els ajudés. La nit que donava per acabadat aquell any, la de Sant Silvestre, el cel es va trencar... Llamps, trons i pluja no van deixar dormir els veïns que l'endemà al matí, astorats, van veure com el castell havia desaparegut i al seu lloc un gran forat deixava la roca amb forma de forca. I d'aquí el nom de la muntanya. Diuen que des de llavors, la nit de Sant Silvestre es tornen a sentir crits i sorolls. Els atribueixen a les bruixes que enfilades damunt la seva escombra fan una festa en honor al seu amo, el diable, i en record al castell que temps enrera encapçalava la muntanya.